L’entorn que ens
envolta, o també anomenat medi ambient, és el "compartiment>> o "caixa"
que ens ofereix un conjunt de possibilitats en l’ampli àmbit de la vida, en la qual
està inclosa l'activitat del lleure. Per definició, el lleure és “l’educació no
formal en la que es transmet uns valors en el temps d’esbarjo”; d’aquesta manera, si pensem que, durant tota
la nostra vida, el temps d’esbarjo ocupa un ampli ventall d’hores i que aquest
es dona a l’entorn (medi), cal que hi hagi una connexió molt directe entre
educació en el lleure als infants i el medi ambient: és l’educació ambiental. És el flux d’idees que es transmet cap a la
societat, sobretot a la més juvenil, el que ens fa més “grans” com a persones i
així permet una societat en pau amb el medi ambient.
Fins ara i encara per a
molts, l’entorn ambiental no és més que un servei que ens proporciona uns
recursos il·limitats durant tota la vida de l’home i de la mateixa manera és
aquest mateix servei el que s’encarrega de digerir el flux de residus sense cap
limitació. A què és degut això? Perquè s’ha generat aquesta visió del medi? La
resposta es troba en una falta de
coneixement de l’entorn, i per tant, una falta d’educació ambiental degut a
aquest desinterès que causa a aquells que realment estan a càrrec de l’educació
en general.
Són els coneixements
dels que es parlàven anteriorment els que ens ha portat a la idea del caos (Ernest
Garcia, 2004), tal i com es preveia a l’informe Meadows “Els límits del
creixement”, tot i que aquest, era un caos o col·lapse enfocat al creixement
accentuat de la població humana; tot i així és completament aplicable en aquest
tema. Fins ara, amb el model de visió del medi ambient, aplicat a la realitat,
durant molts anys ens ha aportat un conjunt de béns en forma de recursos
naturals i uns serveis que fins ara hem estat gaudint. Actualment, parlem de
l’arribada al caos degut als problemes que cada cop es donen amb més força en
el nostre sistema Terra:
- Esgotament dels recursos naturals: recursos energètics (petroli, gas natural...)
- Contaminació dels serveis ecosistèmics (aigua de cursos fluvials, llacs, aiguamolls...) que condicionen una menor disponibilitat de recursos.
- Repartició desigual dels recursos naturals
- Escalfament global degut a l’efecte hivernacle, que comporta un canvi climàtic, que a la vegada accentua la desigualtat en la disponibilitat d’accedir als recursos naturals.
- Problemes d’acidificació de llacs degut a la contaminació de l’atmosfera amb gasos àcids (fenomen de la pluja àcida).
- Desorganització territorial que causa caos a les mateixes civilitzacions: embussos per l’ús de l’automòbil, accidents, i problemes de pol·lució ambiental als mateixos edificis.
- Molts més problemes donats pels impactes ambientals de l’activitat humana.
Tot
això com comentava és degut a la pèssima visió del medi ambient i a la visió antropocèntrica.
És aquesta visió la que atorga la idea de que l’home està davant de totes les espècies
que l’envolten; en termes d’ecologia podem parlar de que l’home no té
depredador i està desplaçant o “reajustant” el nínxol ecològic de les altres
espècies. Fins ara, la societat humana es troba en una situació en la que la
realitat és el desconeixement de formes per adoptar unes noves formes de viure
en pau amb el planeta (Barry Commoner, 1990).
Cal
analitzar aquest desconeixement i saber si actualment està havent o no canvis
en aquesta temàtica de real interès. En la meva opinió, cada cop aquesta visió
antropocèntrica està canviant, i m’arriscaria a dir que està havent una
transició cap a la sostenibilitat, és a dir, a un equilibri entre medi ambient
i societat. I com és això? La resposta es troba en la transmissió de
coneixements i valors o en resum, a l’educació
ambiental. Directa o indirectament, podem dir que aquest tipus d’educació realitzada
des de fa un anys, o millor dit, des de
que la problemàtica ambiental importa, és la que està canviant la concepció de
medi ambient:
Ø Programes
d’educació ambiental dels ajuntaments i a escoles.
Ø Sensibilització
a la població , A21L, etc.
Ø Ensenyament
de matèries al Batxillerat relacionades amb el medi ambient tals com “Ciències
de la Terra i del Medi ambient” o “Ciències per al món contemporani”.
Ø Aparició
de graus universitaris directament relacionats amb la temàtica: “Grau en
ciències ambientals” o “Biologia ambiental”.
Ø Aparició
de post-graus relacionats amb la pedagogia ambiental.
Ø Sensibilització
a les escoles (educació formal) i a matèries relacionades amb “ciències de la
naturalesa”.
Ø L’educació en el lleure.
Jo recordo quan era
infant i assistia a les colònies d’estiu o a les convivències escolars, i me
n’adonava com el centre d’interès normalment estava enfocat en l’àmbit del
coneixement del medi. Recordo que sempre el monitor d’educació en el lleure
explicava la degradació hàbitats dels animals i vegetals, els problemes dels
incendis forestals, tot sempre relacionant-lo amb les accions dels éssers
humans fet que, tot i ser infants, ens aconseguia transmetre uns valors que amb
l’evolució en l’edat ens ha fet reflexionar sobre el temes; a més a més, en les
convivències apreníem aspectes de la natura (tal i com orientació, relleu...)
que ens permetien tenir un major contacte amb aquesta, que directament es pot
traduir al cap d’uns anys en una visió més ecològica i menys antropocèntrica de
la natura.
Aquesta transició cap a
la sostenibilitat és la que s’ha d’aconseguir en els pròxims anys: com més
d’hora, menors seran els impactes ambientals causats durant aquesta època
prèvia a la visió més sostenible. En la meva opinió, s’hauria de començar des
de sota: els infants han de rebre la
major informació possible i ser conscient del que s’ha comentat; sempre
però, sense deixar a banda la importància rellevant dels adults, que a la
vegada influeixen en l’educació de l’infant o adolescent a les llars.
Pel que fa a l’educació
en el lleure, podem dir que serà de rellevant importància; l’educador en el
lleure hauria de rebre majors coneixements d’educació ambiental ja que moltes
de les activitats, per exemple, realitzades a les cases de colònies són al
focus del medi, ja que sovint moltes cases de colònies estan envoltades per la
pròpia naturalesa. Si així fos es podrien realitzar un major nombre de colònies
amb un centre d’interès relacionat amb l’educació ambiental, sobretot, aquelles
colònies que s’adaptin més a infants majors de 6 anys en la que comença a
sorgir la picardia d’exploració de l’entorn. L’educació ambiental ocupa un
paper en el lleure determinant per despertar el sentit crític entre els infants
i joves, per tant, caldria que l’educador ambiental no contempli l’educació
ambiental només com quelcom important per les seves vides sinó com una eina per
incentivar la curiositat, i així qüestionar-se pels aspectes del voltant i
condicionar el procés de descoberta, que és l’activitat estrella de l’educació
ambiental en el lleure.
El medi ens ofereix les següents eines per fer
una educació ambiental:
- Flora
- Fauna
- Situació geogràfica
- Hidrologia i geologia
- Assentaments urbans
Amb aquests elements
claus es poden desenvolupar activitats de:
- Coneixement de plantes i la seva necessitat en la vida de l’home: productes medicinals, transformació del diòxid de carboni en oxigen essencial per la vida, productes alimentaris, etc.
- Coneixement de la fauna: ens pot atorgar una idea de la importància real dels organismes, que sobretot, tenen una forta relació amb el manteniment i la estructuració dels ecosistemes. Coneixement de les xarxes tròfiques per mitjà d’activitats dinàmiques i d’entreteniment.
- Activitats d’orientació: ens podem permetre conèixer el perquè de les característiques d’aquell ecosistema (clima i recursos hídrics, poblacions i comunitats vegetals i/o animals...)
- Activitats relacionades amb l’urbanisme: ens poden donar a conèixer la importància que implica l’apropament dels ecosistemes a les civilitzacions, fins hi tot evidenciant els efectes que poden ser presents al mateix medi on es realitza l’activitat (eutrofització i terbolesa de l’aigua, presència de residus...).
Figura 1. Escriptor del blog fent d'educador Ambiental pel Dept. Medi Ambient (Ajuntament de Sant Cugat del Vallès) a l'escola Angeleta Ferrer: taller canvi climàtic 2015 2n de Batxillerat, assignatura de Geografia (Sant Cugat del Vallès)
Figura 2. Escriptor del blog fent d'educador Ambiental pel Dept. Medi Ambient (Ajuntament de Sant Cugat del Vallès) a l'escola Angeleta Ferrer: taller d'Agroecologia Escolar 4rt d'ESO 2015, Assignatura de Ciutadania (Sant Cugat del Vallès)
Com veiem, el medi ens ofereix un ventall de
possibilitats a l’hora de realitzar activitats d’educació ambiental.Cal dir, però, que no cal
veure el medi com una eina, única i exclusivament, d’educació ambiental, sinó
com una eina de diversió, descans i desenvolupament en aquest temps del lleure.
Els lleure sempre pot permetre complir aquests tres criteris anteriors (sinó ja
no parlaríem de lleure) aprenent altres temes com és la importància del medi
ambient.
